Tots els alumnes “pateixen” cada any acadèmic d’unes setmanes en què deixen de ser allò que són…o això creuen: han de deixar de sortir, obliden els amics, deixen de costat les consoles…en definitiva han de tancar-se a casa per a dedicar-se pràcticament només a estudiar.Les temporades d’avaluacions comporten això i alguna cosa més per als estudiants. Molts d’ells tenen una angoixa afegida i és la de sentir que no saben com començar a estudiar.Aquesta ansietat està basada en la incapacitat de planificar-se el temps d’estudi i molts cops, quan els volem ajudar, els en donem una i els la imposem.Aquesta no és la manera de començar a ajudar-los en aquest procés. Això només serveix per a dir-los “això és el que has de fer i ja està“, a banda de crear-los una nova preocupació: “això no ho faig jo ni de broma“. Potser cal aconseguir una implicació per part de l’alumne en aquesta planificació? Potser cal incloure’l en tot això? És que no és ell el veritable protagonista?
Però el que sí podem és proveir-lo d’una eina que s’adeqüi a les seves característiques, a les seves capacitats i als seus dèficits com a estudiant.
Tots els alumnes tenen la mateixa dificultat en matemàtiques? i en tots els cursos els costa el mateix? fins i tot, dins del mateix curs, trobaran la mateixa dificultat en totes les avaluacions? no depèn, també, del contingut de l’assignatura? Potser els costa més els continguts curriculars de la matèria a 2n, d’ESO que els que presenta a 4t…
Cal, doncs, plantejar-se una eina per a implicar l’estudiant en els seus estudis i no un feixuc ingredient desmoralitzador. És necessari que sàpiga que en aquelles hores que ha d’estudiar ell hi té molt a dir…molt!!
L’objectiu d’aquest bloc, d’entrada, és el de reflexionar sobre aquests aspectes: cal individualitzar la planificació que podem oferir a un alumne a l’hora d’enfrontar-se amb les avaluacions de cada curs? És útil que les hores que han de dedicar a estudiar per a cada matèria es trobin en funció de les dificultats que perceben per a cada assignatura, o millor dit de la que demostren en les diferents qualificacions prèvies?
Quins són els paràmetres que ens han de resultar realment d’utilitat per a realitzar aquesta feina?
Són, per ara, un munt de preguntes que potser no ens hem qüestionat amb prou intensitat mai com per a posar-nos de forma seriosa amb aquest intent de solució a una petita part de l’angoixa de l’estudiant a l’hora que l’avaluïn sobre el que sap. Potser cal plantejar-se també, per a elaborar de forma més holística aquesta tasca, el per què sap, el com sap, el quan sap o l’on sap i no només el quant…